32 - LA MARTA O L’ESTÍMUL CULTURAL

La Marta no sap quin camí triar, com enfocar el seu futur. Tanmateix és evident que  darrerament els seus gustos han canviat. Cada dissabte anava a la mateixa discoteca i ara ho troba rutinari, decebedor. Sempre escoltava el mateix tipus de música i ara li agrada espigolar un repertori més ampli. Llegir se li feia costa amunt però acaba de descobrir algunes novel·les que l’han commocionada. Seguia els serials de la televisió i ha exhumat a l’hemeroteca del seu pare algunes pel·lícules antigues que l’han fascinada. Fins i tot s’està plantejant inscriure’s al grup teatral del poble! I continuarà estudiant.

31 - EN MARC O L’ESTÍMUL AMORÓS

En Marc repassa bocabadat els apunts exemplars que li ha deixat la noia amb qui surt des de la festa nadalenca. “Pulcres i perfectes com ella” pensa el noi que no acaba de comprendre que la Laia vulgui sortir amb ell. “Deu ser pels meus ulls blaus i els cabells rossos, perquè pel que fa a les notes...” La collita de carbasses ha estat ubèrrima. Tot llegint els apunts s’adona que s’ha d’esforçar si no la vol perdre. “Som com dos atletes que correm agafats de la mà però a la mínima embranzida em puc quedar vençut, capcot, al darrera”.

30 - EN JAUME O L'ESTÍMUL AMISTÓS

En Jaume s’ha fet gran a l’institut, ja no és aquell marrec que va entrar-hi esporuguit als dotze anys, igual que l’Albert que seu al seu costat. Sempre han anat junts des d’aquella data inicial. Avui en Jaume està eufòric ja que tots dos acaben de triar les mateixes assignatures per a l’any vinent i podran emprendre els estudis de batxillerat plegats. De fet, en Jaume ha comprès recentment quelcom que l’ha trasbalsat; de sobte s’ha adonat que sense l’ajut del seu company, sempre vital i generós, amatent i engrescador, fa temps que hauria llençat la tovallola i ara plegaria.

29 - LA MÒNICA O L’ESTÍMUL FAMILIAR

Sona el despertador i la Mònica es lleva rabent. No vol fer tard, avui toca examen. Es dutxa, es vesteix i agafa l’entrepà que la mare li ha preparat. Ella ara no hi és, a les sis comença el seu torn a la fàbrica, a la mateixa hora que el seu pare arriba. Ara el sent roncar a l’habitació del costat. És conscient que es sacrifiquen pel seu futur i ha decidit que no vol decebre’ls. Té el cap tèrbol, ahir es va quedar a estudiar. Comença a clarejar, fa molt fred, però rere els hiverns sempre floreix la primavera.

28 - COM PREDIR L’IMPREVISIBLE?

Un professor de mòduls aplica contrariat la normativa sobre programacions: detallar anticipadament tots els continguts del curs, que hauran de ser executats al peu de la lletra. Li cal omplir cada minut amb l’activitat que li pertocarà, la improvisació restant descartada, exclosa. Però com pot saber al detall com es descabdellarà el futur, sovint tan imprevisible?. No seria millor arribar a classe amb la partitura ben definida, això si –però amb la possibilitat d’executar altra vegada, si cal, la del dia anterior o avançar la propera- deixant oberta la interpretació de la mateixa segons les necessitats o imponderables del moment?

27 - DE LLAVORS I PÒSITS

El professor cerca insistentment una espurna còmplice als ulls dels seus
alumnes, el gest aquiescent que tradueixi la captació de la ironia o bé d’una subtilesa; vol estar completament segur que les seves paraules no cauen en terra erma, que no està predicant en el desert, que la seva tasca no fa fallida. Tanmateix el seu treball no és manual, mai no podrà veure la feina feta. El ferrer, el fuster, el cisteller, el forner, sospesen amb les mans el producte acabat, definitiu; la vivència pedagògica sembra, en canvi, un pòsit invisible que, amb l’ajut del temps, fructificarà o s’eixugarà.