En Jaume s’ha fet gran a l’institut, ja
no és aquell marrec que va entrar-hi esporuguit als dotze anys, igual que
l’Albert que seu al seu costat. Sempre han anat junts des d’aquella data
inicial. Avui en Jaume està eufòric ja que tots dos acaben de triar les
mateixes assignatures per a l’any vinent i podran emprendre els estudis de
batxillerat plegats. De fet, en Jaume ha comprès recentment quelcom que l’ha
trasbalsat; de sobte s’ha adonat que sense l’ajut del seu company, sempre vital
i generós, amatent i engrescador, fa temps que hauria llençat la tovallola i
ara plegaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada