Amic lector, amiga lectora encetem aquest bloc, amb petits nuclis de cent paraules que volen recrear els personatges, les actituds i les vivències que poblen un centre escolar, veritable calidoscopi efervescent, microcosmos que reprodueix en miniatura la complexitat del món exterior, univers febril i múltiple on escenifiquem dia rere dia els nostres esforços, les nostres angoixes, els nostres somnis.

dijous, 4 de maig del 2017

27 - DE LLAVORS I PÒSITS



El professor cerca insistentment una espurna còmplice als ulls dels seus
alumnes, el gest aquiescent que tradueixi la captació de la ironia o bé d’una subtilesa; vol estar completament segur que les seves paraules no cauen en terra erma, que no està predicant en el desert, que la seva tasca no fa fallida. Tanmateix el seu treball no és manual, mai no podrà veure la feina feta. El ferrer, el fuster, el cisteller, el forner, sospesen amb les mans el producte acabat, definitiu; la vivència pedagògica sembra, en canvi, un pòsit invisible que, amb l’ajut del temps, fructificarà o s’eixugarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada