43. LA XESCA

La Xesca rep consternada la confirmació d’una nova escapçada salarial. La cançó enfadosa de sempre: tenim un treball segur, cal ser solidaris i no ens hem de fixar tant amb els calés. La titllen d’interessada, ella que en temps de les vaques grasses predicava uns valors que estaven en contradicció amb la realitat exterior: bombolles, especulació, corrupció... diner fàcil en definitiva, aquell que mai no obtindrem amb un treball que sigui el fruit d’uns anys d’estudi aplicats i sacrificats. Ara ha d’expiar una crisi que ella no ha provocat i decideix expressar la seva indignació per escrit: “Distingida Senyora Consellera...”

42. EN JORDI

En Jordi fulleja el diari entre classes i s’atura perplex davant l’enèsima crònica referent a l’univers educatiu. Ja tremola, sempre que hi ha novetats és per enredar més la troca. Quan no es parla d’austeritat, de reducció de personal, d’anulació de suports, d’esbandida de reforços, d’amputació de recursos, quan no es presenta la darrera troballa pedagògica de l’il·luminat de torn que revolucionarà la tasca docent, es ven la teoria que, amb una millor formació i selecció del professorat i amb un increment del seu horari, tots els problemes es resoldran. Assegut davant l’ordinador, comença a teclejar neguitosament: “Distingida Senyora Consellera...”

37. ESCENA V

DILLUNS, 27 de juny, a les nou del matí  

Hi ha expectació. Com sempre que hi ha novetats, l’Amèlia, professora de secundària, comença a tremolar. Els canvis sempre són per complicar la troca, mai per resoldre deficiències específiques. A la televisió, la consellera comunica amb posat sever que els professors faran una hora més. Tothom sap que és una retallada més per alleugerir la deriva econòmica, però ella parla de mitigar el fracàs escolar. L’Amèlia, convençuda que una hora més no solucionarà res, s’imagina el que podria representar que els pares, que també formen part de la tasca educativa, dediquessin una hora més a la setmana als seus fills.

25 - SUBSTITUTS I ATZAR

L’atzar mena o malmena la vida del substitut. No és el mateix trobar-te amb un equip directiu que s’interessa per tu malgrat la teva provisionalitat, un departament vertebrat que t’acull amb les mans obertes, un alumnat no massa conflictiu o un centre amb recursos suficients, que aterrar en un món on tens la impressió que ets invisible, en un departament disgregat o amb antagonismes que no busquen els fruits dolços de la dialèctica ans els fruits amargs de la confrontació, amb alumnes que abusen sistemàticament del fet que aviat et perdran de vista o suportar barracons improvisats i condicions deplorables.

11 - LA GÈLIDA OBJECTIVITAT DE LES XIFRES

El conseller, repapat de bell nou al despatx, somriu tot repassant les dades que ha donat als mitjans sobre el fracàs escolar. Eludint les inevitables adaptacions curriculars, silenciant la minsa comprensió lectora, negligint el llistó baix de les exigències, ha afirmat categòricament contra els pessimistes i insidiosos de torn que cal comptabilitzar exclusivament els alumnes que deserten les aules sense acabar els estudis de secundària obligatòria. De cop, el somriure se li estronca en veure sobre la taula el sobre amb resultats de la seva darrera analítica. Es resisteix a obrir-lo, no suporta la gèlida objectivitat de les xifres... mèdiques.

6 - PERSPECTIVES - II

Ben repapat al seu despatx insonoritzat, fa estona que el conseller d’ensenyament malda per trobar les sigles amb les que batejarà la tendència pedagògica que acaba d’inventar i que està a punt de llençar a la mar docent per apaivagar tanta onada esvalotada. Dubta entre la EPID (Ensenyament Passiu i Dissuasori), fet a mida pels adolescents propensos a queixes, dissidències, reivindicacions i revoltes diverses, i la ECO (Ensenyament de Coneixements Obsolets) ideal pels adolescents hiperactius, afamats, massa motivats. Mentrestant, els professors, alhora psicòlegs, pares, mags, comunicadors, mossos d’esquadra, actors...  s’acosten amb recel a l’aula on els esperen seixanta ulls impacients.