27 d’abril de 1984, 6,10 de la tarda
Darrera classe del dia, als alumnes de segon de batxillerat els costa resistir desprès de vuit hores d’atenció ininterrompuda. El curs s’acaba. No em queda guix, demano un voluntari i en Josep, sol·lícit, surt de l’aula a buscar-ne. L’esperem un quart d’hora, debades. Sona el timbre i ell encara no ha tornat. L’endemà el veiem arribar amb dues crosses i la resignació a la cara. Anar a buscar un simple guix de pissarra i tornar amb la cama enguixada. El pobre xicot havia confós “la craie” amb “le plâtre”. És el que sol passar quan no es domina el llenguatge.