Esperar crèdulament vora el telèfon una trucada del departament amb una destinació prou favorable, aterrar sobtadament hores després en un univers desacostumat que cal interpretar a corre-cuita, establir amb els nous companys de feina relacions improvisades que esdevindran efímeres, posar a la pràctica sense exercitació prèvia una metodologia de treball aliena, omplir els buits inevitables que sol comportar invariablement la inexperiència, aprendre de memòria tot un enfilall de noms i cognoms amb la data de caducitat incorporada, assajar de servar de la vivència transitòria un petit pòsit indeleble, són alguns dels verbs “irregulars” que ha de conjugar indefugiblement el substitut.
