Amic lector, amiga lectora encetem aquest bloc, amb petits nuclis de cent paraules que volen recrear els personatges, les actituds i les vivències que poblen un centre escolar, veritable calidoscopi efervescent, microcosmos que reprodueix en miniatura la complexitat del món exterior, univers febril i múltiple on escenifiquem dia rere dia els nostres esforços, les nostres angoixes, els nostres somnis.

dijous, 27 d’abril del 2017

26 - EN BERNAT, DE SEGON DE BATXILLERAT


En Bernat ha vist les orelles del llop. Ha ullat l’esmolada espasa de Dàmocles gronxant-se damunt el seu cap i ara compren, atemorit, aquell missatge de que les notes del centre tenen més valor que les que obtindran a la selectivitat. Comença a fer números i no se’n surt. Els repetim al llarg de la seva escolaritat que no han d’estudiar només pensant en les notes -a vegades prou boiants després de les corredisses frenètiques de darrera hora -, que el que cal és l’adquisició gradual de coneixements, i ara els plantifiquem xifres davant el nas i comencen a tremolar.

dijous, 20 d’abril del 2017

25 - SUBSTITUTS I ATZAR



L’atzar mena o malmena la vida del substitut. No és el mateix trobar-te amb un equip directiu que s’interessa per tu malgrat la teva provisionalitat, un departament vertebrat que t’acull amb les mans obertes, un alumnat no massa conflictiu o un centre amb recursos suficients, que aterrar en un món on tens la impressió que ets invisible, en un departament disgregat o amb antagonismes que no busquen els fruits dolços de la dialèctica ans els fruits amargs de la confrontació, amb alumnes que abusen sistemàticament del fet que aviat et perdran de vista o suportar barracons improvisats i condicions deplorables.

dijous, 13 d’abril del 2017

24 - ELS 400 COPS EN 400 MOTS (i IV)


L’Antoine Doinel, a les acaballes del cèlebre film de Truffaut s’escapa del reformatori on l’havien confinat per anar-se’n cap al mar, tot un símbol de llibertat, i la darrera instantània el fixa guaitant l’espectador, tot involucrant-lo, desafiant-lo, preguntant-li què dimonis pot fer amb aquella reconquerida llibertat. L’Ariadna puja al cotxe i, abans de posar la clau al demarré, fita la seva imatge abatuda al retrovisor. Està cansada, decebuda però hi ha una rècula d’adolescents que l’esperen. Quan? On? Que no triguin! No pot defallir però, per uns instants, com l’heroïna de Carroll, l’Ariadna voldria passar a l’altre costat del mirall.

dijous, 6 d’abril del 2017

23 - ELS 400 COPS EN 400 MOTS (III)



  Divendres al migdia, darrera hora. Setze dies desprès de la incorporació. Els alumnes estan fent una prova. Es presenta sobtadament la professora de qui l’Ariadna fa la substitució amb l’alta mèdica als dits i la inesperada notícia de la seva immediata reinserció al centre el dilluns següent. L’Ariadna rememora momentàniament el paper que li atorgava trenta dies de feina. Paper moll. Ni tant sols podrà acomiadar-se dels alumnes dels altres cursos, de tot aquell reguitzell de cares que han omplert les seves ninetes els darrers dies i que ja comencen a desdibuixar-se. Au vinga, girem full i tornem a començar.