Amic lector, amiga lectora encetem aquest bloc, amb petits nuclis de cent paraules que volen recrear els personatges, les actituds i les vivències que poblen un centre escolar, veritable calidoscopi efervescent, microcosmos que reprodueix en miniatura la complexitat del món exterior, univers febril i múltiple on escenifiquem dia rere dia els nostres esforços, les nostres angoixes, els nostres somnis.
El tutor, palplantat rere els vidres de l’entrada, mira desficiat el rellotge. Les cinc i quart. Els pares fan tard. Ja sap que són dels qui no s‘acosten al centre. Repassa mentalment el que ha de dir-los, la veritat mai no és fàcil. Hi està avesat, però, té un grupet impossible, dels que sonen. Les cinc i mitja. A l’aparcament, ni una ànima. El dia ha estat ben feixuc. El tutor agafa els trastos, espera cinc minuts més i després se’n va enutjat a cercar el cotxe que el durà, trenta-cinc quilòmetres enllà, a casa mentre la tarda davalla inclement.
