Amic lector, amiga lectora encetem aquest bloc, amb petits nuclis de cent paraules que volen recrear els personatges, les actituds i les vivències que poblen un centre escolar, veritable calidoscopi efervescent, microcosmos que reprodueix en miniatura la complexitat del món exterior, univers febril i múltiple on escenifiquem dia rere dia els nostres esforços, les nostres angoixes, els nostres somnis.
43. LA XESCA
La Xesca rep consternada la confirmació d’una nova escapçada salarial. La cançó enfadosa de sempre: tenim un treball segur, cal ser solidaris i no ens hem de fixar tant amb els calés. La titllen d’interessada, ella que en temps de les vaques grasses predicava uns valors que estaven en contradicció amb la realitat exterior: bombolles, especulació, corrupció... diner fàcil en definitiva, aquell que mai no obtindrem amb un treball que sigui el fruit d’uns anys d’estudi aplicats i sacrificats. Ara ha d’expiar una crisi que ella no ha provocat i decideix expressar la seva indignació per escrit: “Distingida Senyora
Consellera...”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada