36. ESCENA IV

6 de febrer de 2004, 12,30 del matí El bus s’atura en un llogaret oblidat als peus de l’Atlas. Cau un sol de plom sobre els murs derruïts de la kashba, tots estem cansats i tenim gana. Aquest vespre serem a Boumalne. Hi ha nervis, els companys marroquins dels projecte “Mediterrània” frisen per arribar a casa. Preparem uns entrepans de tonyina amb olives negres. De sobte, apareixen els rostres d’uns nens que ens guaiten fixament i finalment s’apropen. Els fem un costat a la taula improvisada sobre les roques. La rialla fulgura sobre els seus rostres polsosos. Més tard, dalt del bus un trau fosc ennuvola alguna mirada.  

35 - ESCENA III

10 de novembre de 1993, 8 del matí Abans d’accedir a les aules, els alumnes miren perplexos la taronja que gravita al bell mig de la Plaça de Toros. L’endemà n’hi ha dues i l’enigma persisteix. El muntatge continuarà amb teles de color taronja. Es tracta d’un enginy publicitari per convocar als alumnes a la projecció d’una pel·lícula al Condal, la controvertida obra de Kubrick La naranja mecánica. La sessió tindrà lloc en horari no lectiu i acollirà una vuitantena d’interessats que participaran en del col·loqui. Cinc altres films completarien el cicle: Con la muerte en los talones, Beltenebros, El silenci dels anyells, Los intocables i Grita libertad.

34 - ESCENA II

27 d’abril de 1984, 6,10 de la tarda
Darrera classe del dia, als alumnes de segon de batxillerat els costa resistir desprès de vuit hores d’atenció ininterrompuda. El curs s’acaba. No em queda guix, demano un voluntari i en Josep, sol·lícit, surt de l’aula a buscar-ne. L’esperem un quart d’hora, debades. Sona el timbre i ell encara no ha tornat. L’endemà el veiem arribar amb dues crosses i la resignació a la cara. Anar a buscar un simple guix de pissarra i tornar amb la cama enguixada. El pobre xicot havia confós “la craie” amb “le plâtre”. És el que sol passar quan no es domina el llenguatge.

33 - ESCENA I

12 de juny de 1966, 7,30 de la tarda. La porta es tanca i em quedo sol a l’aula. Els pares de la Sònia han marxat. No hi hagut manera de fer-los canviar d’opinió. No he estat prou convincent. De res no ha servit que els digui que la noia val molt, que és la millor, que no hauria de plegar. No hi ha hagut manera, ja li han buscat feina. A més, és una nena, ja trobarà un bon marit, diuen, ja es casarà i tindrà fills. No és aquest el guió que s’escau? Em queda un regust acre a la boca. El vespre recala tebi al poble.

32 - LA MARTA O L’ESTÍMUL CULTURAL

La Marta no sap quin camí triar, com enfocar el seu futur. Tanmateix és evident que  darrerament els seus gustos han canviat. Cada dissabte anava a la mateixa discoteca i ara ho troba rutinari, decebedor. Sempre escoltava el mateix tipus de música i ara li agrada espigolar un repertori més ampli. Llegir se li feia costa amunt però acaba de descobrir algunes novel·les que l’han commocionada. Seguia els serials de la televisió i ha exhumat a l’hemeroteca del seu pare algunes pel·lícules antigues que l’han fascinada. Fins i tot s’està plantejant inscriure’s al grup teatral del poble! I continuarà estudiant.

31 - EN MARC O L’ESTÍMUL AMORÓS

En Marc repassa bocabadat els apunts exemplars que li ha deixat la noia amb qui surt des de la festa nadalenca. “Pulcres i perfectes com ella” pensa el noi que no acaba de comprendre que la Laia vulgui sortir amb ell. “Deu ser pels meus ulls blaus i els cabells rossos, perquè pel que fa a les notes...” La collita de carbasses ha estat ubèrrima. Tot llegint els apunts s’adona que s’ha d’esforçar si no la vol perdre. “Som com dos atletes que correm agafats de la mà però a la mínima embranzida em puc quedar vençut, capcot, al darrera”.

30 - EN JAUME O L'ESTÍMUL AMISTÓS

En Jaume s’ha fet gran a l’institut, ja no és aquell marrec que va entrar-hi esporuguit als dotze anys, igual que l’Albert que seu al seu costat. Sempre han anat junts des d’aquella data inicial. Avui en Jaume està eufòric ja que tots dos acaben de triar les mateixes assignatures per a l’any vinent i podran emprendre els estudis de batxillerat plegats. De fet, en Jaume ha comprès recentment quelcom que l’ha trasbalsat; de sobte s’ha adonat que sense l’ajut del seu company, sempre vital i generós, amatent i engrescador, fa temps que hauria llençat la tovallola i ara plegaria.