Amic lector, amiga lectora encetem aquest bloc, amb petits nuclis de cent paraules que volen recrear els personatges, les actituds i les vivències que poblen un centre escolar, veritable calidoscopi efervescent, microcosmos que reprodueix en miniatura la complexitat del món exterior, univers febril i múltiple on escenifiquem dia rere dia els nostres esforços, les nostres angoixes, els nostres somnis.

divendres, 22 de setembre del 2017

41. LA RAQUEL


La Raquel observa amb mirada tribulada l’estol d’infants que juguen despreocupadament davant seu. No veu gota clar el futur que els espera. Està avesada a perdre’ls quan compleixen tres anys, són com petites naus que deixen el seu port tutelar per solcar titubejants el mar de l’existència que ella voldria que els fos plàcida, profitosa, benèfica. Aviat deixarà la docència desprès de molts anys de brega i deplora que molts dels seus somnis pedagògics trontollin. Hi ha mots que odia quan els veu aplicats al seu món: retallades, reduccions, supressions... Agafa un foli i gargoteja amb ràbia: “Distingida Senyora Consellera...”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada