Amic lector, amiga lectora encetem aquest bloc, amb petits nuclis de cent paraules que volen recrear els personatges, les actituds i les vivències que poblen un centre escolar, veritable calidoscopi efervescent, microcosmos que reprodueix en miniatura la complexitat del món exterior, univers febril i múltiple on escenifiquem dia rere dia els nostres esforços, les nostres angoixes, els nostres somnis.
39. ESCENA VII
DIMARTS, 27 de setembre, a les vuit del
vespre
L’Amèlia, asseguda davant les cadires de l’aula que
aquest vespre ocupen els pares i mares que han estat convocats a la reunió
d’inici de curs, es permet els quinze minuts acadèmics de rigor per donar temps
a que arribin els tocatardans. Es tracta de la reunió de primer i el nombre
d’assistents és més elevat que als altres cursos. Desprès els pares aniran
desertant gradualment. L’Amèlia es troba amb moltes cares conegudes, cosa
normal en tractar-se d’un poble petit on gairebé tothom es coneix. Ressegueix
l’enfilall de cares expectants cercant la Mercè i s’adona, decebuda, que no ha
vingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada