Amic lector, amiga lectora encetem aquest bloc, amb petits nuclis de cent paraules que volen recrear els personatges, les actituds i les vivències que poblen un centre escolar, veritable calidoscopi efervescent, microcosmos que reprodueix en miniatura la complexitat del món exterior, univers febril i múltiple on escenifiquem dia rere dia els nostres esforços, les nostres angoixes, els nostres somnis.
3 - VINT ANYS DESPRÉS
Després de tants anys de docència era una situació del tot habitual: en el passat havia tingut la mare i ara feia classe a la filla. S’assemblaven com dues gotes d’aigua, era com viatjar enrere en el temps. La mare, enfurismada per les notes de la noia, cridava que sa filla era una irresponsable, que passava dels seus consells, que ho havia intentat tot, que ja no sabia què fer. El professor li va replicar sorneguerament . “¿Vols que et sigui sincer? La teva filla m’ha donat la meitat de problemes dels que em vas donar tu quan eres jove”.
Si, siii, així no, de cop, a la cara!!
ResponElimina