Es deia Nadia i acabava d’arribar del Marroc. Escoltàvem a classe Le café des délices, una cançó que parla de la nostàlgia de la infantesa perduda, descabdellada al poblet natal llunyà. La noia plorava, provocant la riota sorollosa d’un company foteta. Jo coneixia l’avi del noi, de quan era un xicot escardalenc que havia emigrat des de Jaén a Catalunya. Comprava el pa al forn de casa i les passava magres per arribar a fi de mes. “Pregunta-l’hi al teu avi, vaig dir, com era la seva vida als anys cinquanta”. La riallada se li va glaçar a la cara.
Cert, hi han males persones com aquest noet. Com es pot ser tan maleducat...
ResponElimina