28 - COM PREDIR L’IMPREVISIBLE?

Un professor de mòduls aplica contrariat la normativa sobre programacions: detallar anticipadament tots els continguts del curs, que hauran de ser executats al peu de la lletra. Li cal omplir cada minut amb l’activitat que li pertocarà, la improvisació restant descartada, exclosa. Però com pot saber al detall com es descabdellarà el futur, sovint tan imprevisible?. No seria millor arribar a classe amb la partitura ben definida, això si –però amb la possibilitat d’executar altra vegada, si cal, la del dia anterior o avançar la propera- deixant oberta la interpretació de la mateixa segons les necessitats o imponderables del moment?

27 - DE LLAVORS I PÒSITS

El professor cerca insistentment una espurna còmplice als ulls dels seus
alumnes, el gest aquiescent que tradueixi la captació de la ironia o bé d’una subtilesa; vol estar completament segur que les seves paraules no cauen en terra erma, que no està predicant en el desert, que la seva tasca no fa fallida. Tanmateix el seu treball no és manual, mai no podrà veure la feina feta. El ferrer, el fuster, el cisteller, el forner, sospesen amb les mans el producte acabat, definitiu; la vivència pedagògica sembra, en canvi, un pòsit invisible que, amb l’ajut del temps, fructificarà o s’eixugarà.

26 - EN BERNAT, DE SEGON DE BATXILLERAT

En Bernat ha vist les orelles del llop. Ha ullat l’esmolada espasa de Dàmocles gronxant-se damunt el seu cap i ara compren, atemorit, aquell missatge de que les notes del centre tenen més valor que les que obtindran a la selectivitat. Comença a fer números i no se’n surt. Els repetim al llarg de la seva escolaritat que no han d’estudiar només pensant en les notes -a vegades prou boiants després de les corredisses frenètiques de darrera hora -, que el que cal és l’adquisició gradual de coneixements, i ara els plantifiquem xifres davant el nas i comencen a tremolar.

25 - SUBSTITUTS I ATZAR

L’atzar mena o malmena la vida del substitut. No és el mateix trobar-te amb un equip directiu que s’interessa per tu malgrat la teva provisionalitat, un departament vertebrat que t’acull amb les mans obertes, un alumnat no massa conflictiu o un centre amb recursos suficients, que aterrar en un món on tens la impressió que ets invisible, en un departament disgregat o amb antagonismes que no busquen els fruits dolços de la dialèctica ans els fruits amargs de la confrontació, amb alumnes que abusen sistemàticament del fet que aviat et perdran de vista o suportar barracons improvisats i condicions deplorables.

24 - ELS 400 COPS EN 400 MOTS (i IV)

L’Antoine Doinel, a les acaballes del cèlebre film de Truffaut s’escapa del reformatori on l’havien confinat per anar-se’n cap al mar, tot un símbol de llibertat, i la darrera instantània el fixa guaitant l’espectador, tot involucrant-lo, desafiant-lo, preguntant-li què dimonis pot fer amb aquella reconquerida llibertat. L’Ariadna puja al cotxe i, abans de posar la clau al demarré, fita la seva imatge abatuda al retrovisor. Està cansada, decebuda però hi ha una rècula d’adolescents que l’esperen. Quan? On? Que no triguin! No pot defallir però, per uns instants, com l’heroïna de Carroll, l’Ariadna voldria passar a l’altre costat del mirall.

23 - ELS 400 COPS EN 400 MOTS (III)

  Divendres al migdia, darrera hora. Setze dies desprès de la incorporació. Els alumnes estan fent una prova. Es presenta sobtadament la professora de qui l’Ariadna fa la substitució amb l’alta mèdica als dits i la inesperada notícia de la seva immediata reinserció al centre el dilluns següent. L’Ariadna rememora momentàniament el paper que li atorgava trenta dies de feina. Paper moll. Ni tant sols podrà acomiadar-se dels alumnes dels altres cursos, de tot aquell reguitzell de cares que han omplert les seves ninetes els darrers dies i que ja comencen a desdibuixar-se. Au vinga, girem full i tornem a començar.

22 - ELS 400 COPS EN 400 MOTS (II)

Una Ariadna decidida s’encara l’endemà mateix a les vuit del matí amb cinquanta ulls que  l’escruten àvidament, sabedors que la seva presència és efímera, temporal. Acaba tot just de creuar el rètol de l’aula d’acollida que ha interpretat il·lusòriament com un missatge
encoratjador. Vuit dies desprès encara no haurà parlat amb el director. A més, s’assabentarà perplexa, tot i que a ella no l’incumbeix, que existeix un pla anomenat d’acollida que en  realitat fa referència a l’informe que tot interí rep al juny signat per la directiva i algun  company ocasional. O sigui, misteris del llenguatge, un pla d’avaluació, d’acomiadament.

21 - ELS 400 COPS EN 400 MOTS (I)

L’Ariadna mira, tot fregant-se els ulls, el nom rutilant que apareix a la pantalla, el seu destí laboral els propers trenta dies, setanta-dos quilòmetres lluny de casa. Hi està avesada, acaba de gruar dues setmanes en un centre ben peculiar encara més llunyà: set professors al servei de cinquanta alumnes de dotze anys, practicant una filosofia de tolerància màxima,  aquella que segons els seus predicadors permet als adolescents mostrar el seu jo més autèntic. Experiència que no li ha deixat cap pòsit memorable, cap recurs vàlid per emprar en el futur. Ja ho diuen, és a cops que hom aprèn.

20 - LA REALITAT I EL DESIG

Al professor li toca representar avui tots el papers de l’auca. Volen que el professor imparteixi una matèria, aclareixi conceptes, desvetlli dubtes, conreï afeccions, exigeixi rigor, engendri respecte, irradiï justícia, encomani entusiasme, generi tolerància, traspuï passió, reveli subtileses, adobi els ermots, empelti tenacitat, interpreti el passat, explori el present, basteixi el futur... I el professor, que no és cap mag, deplora la mancança de mitjans, el desgavell social, la desmitificació de l’esforç, la rutina pedagògica, la paperassa administrativa, la deserció dels pares, l’absència de referents, l’allau d’interessos diversos que sedueixen i absorbeixen als adolescents, el desequilibri entre estudis i vida...

19 - ÀNIMES BESSONES

Semblen totalment diferents, però de fet són com les dues cares d’una mateixa moneda. L’un és com una mena de clown que sempre fa la gracieta quan tots els seus companys estan callats, és la seva manera de destacar. L’altra exhibeix un posat circumspecte i seriós quan els seus companys fan beneiteries, és la seva manera de fer-se notar. No han comprès que el que és veritablement difícil és ser el més enrotllat en el moment de la gresca o el més assenyat quan es tracta d’anar per feina. I qui pogués reunir en un sol ésser aquestes dues tendències!

18 - DUBTES

En Rodri veu com s’apropa la selectivitat i encara no té clar el que vol pel seu futur. Està confús. Ha anat passant de curs sense problemes, però no coneix realment les seves veritables capacitats. De fet ni tan sols ha esbrinat el que més li agrada. Que difícil és triar i a la vida et veus obligat a fer-ho prematurament, quan encara no es tenen les idees clares. Per acabar de fer el pes, surt amb una noia del seu curs però darrerament s’ha vist atret per una de primer. Està desconcertat. Ser adult li apareix un pel enrevessat.