22 - ELS 400 COPS EN 400 MOTS (II)

Una Ariadna decidida s’encara l’endemà mateix a les vuit del matí amb cinquanta ulls que  l’escruten àvidament, sabedors que la seva presència és efímera, temporal. Acaba tot just de creuar el rètol de l’aula d’acollida que ha interpretat il·lusòriament com un missatge
encoratjador. Vuit dies desprès encara no haurà parlat amb el director. A més, s’assabentarà perplexa, tot i que a ella no l’incumbeix, que existeix un pla anomenat d’acollida que en  realitat fa referència a l’informe que tot interí rep al juny signat per la directiva i algun  company ocasional. O sigui, misteris del llenguatge, un pla d’avaluació, d’acomiadament.

21 - ELS 400 COPS EN 400 MOTS (I)

L’Ariadna mira, tot fregant-se els ulls, el nom rutilant que apareix a la pantalla, el seu destí laboral els propers trenta dies, setanta-dos quilòmetres lluny de casa. Hi està avesada, acaba de gruar dues setmanes en un centre ben peculiar encara més llunyà: set professors al servei de cinquanta alumnes de dotze anys, practicant una filosofia de tolerància màxima,  aquella que segons els seus predicadors permet als adolescents mostrar el seu jo més autèntic. Experiència que no li ha deixat cap pòsit memorable, cap recurs vàlid per emprar en el futur. Ja ho diuen, és a cops que hom aprèn.

20 - LA REALITAT I EL DESIG

Al professor li toca representar avui tots el papers de l’auca. Volen que el professor imparteixi una matèria, aclareixi conceptes, desvetlli dubtes, conreï afeccions, exigeixi rigor, engendri respecte, irradiï justícia, encomani entusiasme, generi tolerància, traspuï passió, reveli subtileses, adobi els ermots, empelti tenacitat, interpreti el passat, explori el present, basteixi el futur... I el professor, que no és cap mag, deplora la mancança de mitjans, el desgavell social, la desmitificació de l’esforç, la rutina pedagògica, la paperassa administrativa, la deserció dels pares, l’absència de referents, l’allau d’interessos diversos que sedueixen i absorbeixen als adolescents, el desequilibri entre estudis i vida...

19 - ÀNIMES BESSONES

Semblen totalment diferents, però de fet són com les dues cares d’una mateixa moneda. L’un és com una mena de clown que sempre fa la gracieta quan tots els seus companys estan callats, és la seva manera de destacar. L’altra exhibeix un posat circumspecte i seriós quan els seus companys fan beneiteries, és la seva manera de fer-se notar. No han comprès que el que és veritablement difícil és ser el més enrotllat en el moment de la gresca o el més assenyat quan es tracta d’anar per feina. I qui pogués reunir en un sol ésser aquestes dues tendències!

18 - DUBTES

En Rodri veu com s’apropa la selectivitat i encara no té clar el que vol pel seu futur. Està confús. Ha anat passant de curs sense problemes, però no coneix realment les seves veritables capacitats. De fet ni tan sols ha esbrinat el que més li agrada. Que difícil és triar i a la vida et veus obligat a fer-ho prematurament, quan encara no es tenen les idees clares. Per acabar de fer el pes, surt amb una noia del seu curs però darrerament s’ha vist atret per una de primer. Està desconcertat. Ser adult li apareix un pel enrevessat.