Amic lector, amiga lectora encetem aquest bloc, amb petits nuclis de cent paraules que volen recrear els personatges, les actituds i les vivències que poblen un centre escolar, veritable calidoscopi efervescent, microcosmos que reprodueix en miniatura la complexitat del món exterior, univers febril i múltiple on escenifiquem dia rere dia els nostres esforços, les nostres angoixes, els nostres somnis.

dijous, 13 d’abril de 2017

24 - ELS 400 COPS EN 400 MOTS (i IV)


L’Antoine Doinel, a les acaballes del cèlebre film de Truffaut s’escapa del reformatori on l’havien confinat per anar-se’n cap al mar, tot un símbol de llibertat, i la darrera instantània el fixa guaitant l’espectador, tot involucrant-lo, desafiant-lo, preguntant-li què dimonis pot fer amb aquella reconquerida llibertat. L’Ariadna puja al cotxe i, abans de posar la clau al demarré, fita la seva imatge abatuda al retrovisor. Està cansada, decebuda però hi ha una rècula d’adolescents que l’esperen. Quan? On? Que no triguin! No pot defallir però, per uns instants, com l’heroïna de Carroll, l’Ariadna voldria passar a l’altre costat del mirall.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada