Amic lector, amiga lectora encetem aquest bloc, amb petits nuclis de cent paraules que volen recrear els personatges, les actituds i les vivències que poblen un centre escolar, veritable calidoscopi efervescent, microcosmos que reprodueix en miniatura la complexitat del món exterior, univers febril i múltiple on escenifiquem dia rere dia els nostres esforços, les nostres angoixes, els nostres somnis.

divendres, 6 d’octubre del 2017

43. LA XESCA

La Xesca rep consternada la confirmació d’una nova escapçada salarial. La cançó enfadosa de sempre: tenim un treball segur, cal ser solidaris i no ens hem de fixar tant amb els calés. La titllen d’interessada, ella que en temps de les vaques grasses predicava uns valors que estaven en contradicció amb la realitat exterior: bombolles, especulació, corrupció... diner fàcil en definitiva, aquell que mai no obtindrem amb un treball que sigui el fruit d’uns anys d’estudi aplicats i sacrificats. Ara ha d’expiar una crisi que ella no ha provocat i decideix expressar la seva indignació per escrit: “Distingida Senyora Consellera...”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada