Amic lector, amiga lectora encetem aquest bloc, amb petits nuclis de cent paraules que volen recrear els personatges, les actituds i les vivències que poblen un centre escolar, veritable calidoscopi efervescent, microcosmos que reprodueix en miniatura la complexitat del món exterior, univers febril i múltiple on escenifiquem dia rere dia els nostres esforços, les nostres angoixes, els nostres somnis.

divendres, 30 de juny del 2017

34 - ESCENA II


27 d’abril de 1984, 6,10 de la tarda
Darrera classe del dia, als alumnes de segon de batxillerat els costa resistir desprès de vuit hores d’atenció ininterrompuda. El curs s’acaba. No em queda guix, demano un voluntari i en Josep, sol·lícit, surt de l’aula a buscar-ne. L’esperem un quart d’hora, debades. Sona el timbre i ell encara no ha tornat. L’endemà el veiem arribar amb dues crosses i la resignació a la cara. Anar a buscar un simple guix de pissarra i tornar amb la cama enguixada. El pobre xicot havia confós “la craie” amb “le plâtre”. És el que sol passar quan no es domina el llenguatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada