Amic lector, amiga lectora encetem aquest bloc, amb petits nuclis de cent paraules que volen recrear els personatges, les actituds i les vivències que poblen un centre escolar, veritable calidoscopi efervescent, microcosmos que reprodueix en miniatura la complexitat del món exterior, univers febril i múltiple on escenifiquem dia rere dia els nostres esforços, les nostres angoixes, els nostres somnis.
33 - ESCENA I
12 de juny de 1966, 7,30 de la tarda. La porta es tanca i em quedo sol a l’aula. Els pares de la Sònia han marxat. No hi hagut manera de fer-los canviar d’opinió. No he estat prou convincent. De res no ha servit que els digui que la noia val molt, que és la millor, que no hauria de plegar. No hi ha hagut manera, ja li han buscat feina. A més, és una nena, ja trobarà un bon marit, diuen, ja es casarà i tindrà fills. No és aquest el guió que s’escau? Em queda un regust acre a la boca. El vespre recala tebi al poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada