Amic lector, amiga lectora encetem aquest bloc, amb petits nuclis de cent paraules que volen recrear els personatges, les actituds i les vivències que poblen un centre escolar, veritable calidoscopi efervescent, microcosmos que reprodueix en miniatura la complexitat del món exterior, univers febril i múltiple on escenifiquem dia rere dia els nostres esforços, les nostres angoixes, els nostres somnis.

divendres, 21 de juliol de 2017

36. ESCENA IV


6 de febrer de 2004, 12,30 del matí El bus s’atura en un llogaret oblidat als peus de l’Atlas. Cau un sol de plom sobre els murs derruïts de la kashba, tots estem cansats i tenim gana. Aquest vespre serem a Boumalne. Hi ha nervis, els companys marroquins dels projecte “Mediterrània” frisen per arribar a casa. Preparem uns entrepans de tonyina amb olives negres. De sobte, apareixen els rostres d’uns nens que ens guaiten fixament i finalment s’apropen. Els fem un costat a la taula improvisada sobre les roques. La rialla fulgura sobre els seus rostres polsosos. Més tard, dalt del bus un trau fosc ennuvola alguna mirada.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada