Amic lector, amiga lectora encetem aquest bloc, amb petits nuclis de cent paraules que volen recrear els personatges, les actituds i les vivències que poblen un centre escolar, veritable calidoscopi efervescent, microcosmos que reprodueix en miniatura la complexitat del món exterior, univers febril i múltiple on escenifiquem dia rere dia els nostres esforços, les nostres angoixes, els nostres somnis.

dijous, 10 de novembre de 2011

16 - PERSPECTIVES - IV

Es deia Nadia i acabava d’arribar del Marroc. Escoltàvem a classe Le café des délices, una cançó que parla de la nostàlgia de la infantesa perduda, descabdellada al poblet natal llunyà. La noia plorava, provocant la riota sorollosa d’un company foteta. Jo coneixia l’avi del noi, de quan era un xicot escardalenc que havia emigrat des de Jaén a Catalunya. Comprava el pa al forn de casa i les passava magres per arribar a fi de mes. “Pregunta-l’hi al teu avi, vaig dir, com era la seva vida als anys cinquanta”. La riallada se li va glaçar a la cara.

1 comentari:

  1. Cert, hi han males persones com aquest noet. Com es pot ser tan maleducat...

    ResponElimina