Amic lector, amiga lectora encetem aquest bloc, amb petits nuclis de cent paraules que volen recrear els personatges, les actituds i les vivències que poblen un centre escolar, veritable calidoscopi efervescent, microcosmos que reprodueix en miniatura la complexitat del món exterior, univers febril i múltiple on escenifiquem dia rere dia els nostres esforços, les nostres angoixes, els nostres somnis.

dilluns, 1 d’agost del 2011

13 - LA VEU DE L'ABAT

Ara sóc jo, el vostre institut, qui us parla. No creieu que la pedra, la fusta, el vidre… puguin tenir veu pròpia? Us conec molt bé, us he vist tantes vegades fent ganyotes pels passadissos i, cada nit, els esborradors m’expliquen en veu baixa el que heu escrit a les pissarres. Si sabéssiu com em costa de passar l’estiu! Us trobo a faltar, us enyoro. M’agrada tant veure com us aneu formant dia rere dia, com aneu aprenent coses, descobrint la complexitat del món, els secrets de la natura, els beneficis de la cultura, com aneu esdevenint homes i dones.

1 comentari:

  1. Fantàstic, m'encanta m'agradaria que en ficessiu més de contes que m'agraden molt!!!! je je je! ;)

    ResponElimina