Esperar crèdulament vora el telèfon una trucada del departament amb una destinació prou favorable, aterrar sobtadament hores després en un univers desacostumat que cal interpretar a corre-cuita, establir amb els nous companys de feina relacions improvisades que esdevindran efímeres, posar a la pràctica sense exercitació prèvia una metodologia de treball aliena, omplir els buits inevitables que sol comportar invariablement la inexperiència, aprendre de memòria tot un enfilall de noms i cognoms amb la data de caducitat incorporada, assajar de servar de la vivència transitòria un petit pòsit indeleble, són alguns dels verbs “irregulars” que ha de conjugar indefugiblement el substitut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada