Amic lector, amiga lectora encetem aquest bloc, amb petits nuclis de cent paraules que volen recrear els personatges, les actituds i les vivències que poblen un centre escolar, veritable calidoscopi efervescent, microcosmos que reprodueix en miniatura la complexitat del món exterior, univers febril i múltiple on escenifiquem dia rere dia els nostres esforços, les nostres angoixes, els nostres somnis.
8 - L'HEROI DESTRONAT
El vaig trobar fent la penúltima, a l’hora bruixa, propensa a les confidències. Va dir-me que havia succeït el que jo li havia pronosticat quan estudiava. Era aleshores el rei del mambo; descarat i foteta, era l’heroi de la classe. Li havia advertit que el paper de pallasso li passaria factura. En acabar la secundària els camins van divergir, tothom es va situar, i es trobà sol i penjat. “El pitjor, va dir-me, és quan un d’aquells companys m’atura pel carrer, em dona un copet a l’esquena, em pica l’ullet i exclama: Tu sí que sempre has sabut muntar-t’ho bé!”.
Hi ha molts ex-alumnes meus que són així, tota la classe ara, té un treball (eehh, que estem en crisi!!!!) bo i que els hi agrada, però ell dorma fins ales 3 del mig dia, és drogadicte i només pensa en festejar i deixar en ridícu als altres.
ResponEliminaEstudieu, noiets, ja que podeu, i sobretot escolliu un treball que us agradi.