Amic lector, amiga lectora encetem aquest bloc, amb petits nuclis de cent paraules que volen recrear els personatges, les actituds i les vivències que poblen un centre escolar, veritable calidoscopi efervescent, microcosmos que reprodueix en miniatura la complexitat del món exterior, univers febril i múltiple on escenifiquem dia rere dia els nostres esforços, les nostres angoixes, els nostres somnis.

dijous, 14 d’octubre del 2010

1 - AMB LES ESPATLLES COBERTES


Només de veure el pare vaig comprendre moltes coses que em neguitejaven del meu alumne. S’assemblaven com dues gotes d’aigua, l’adolescent era una rèplica exacta del seu progenitor, el qual dissentia amb fermesa de les acusacions que escoltava, i declarava amb determinació que el seu fill no havia fet campana, que havia estat treballant amb ell a l’obra. El poca-solta celebrava la coartada inversemblant, tot rient d’amagatotis. Però si l’havia vist amb els meus propis ulls al bar! Tanmateix no em vaig immutar gens; tard o d’hora, quan el pare volgués redreçar-lo es trobaria, ell també, amb aquella rialla foteta.

1 comentari:

  1. D'acord que la educacio comença a casa, pero la tasca de un professor no es rentarse les mans devant d'un problema

    ResponElimina